"Tinc el cor remullat de realitat funesta, contradiccions d'un Sant Jordi de tempesta".
24/04/2022
Avui em sento atrapat, en un somni de pètals i pàgines,
és el dia més maco de l'any, però per mi no són més que llegendes.
Llegendes que em recorden que em vaig fent gran i que l'únic constant en mi
són les pedres que m'acompanyen en aquest camí.
Cementiris plens de flors, plens de joia,
d'amors perduts en la memòria;
jovenets innocents regalant papallones
que fan mal de panxa a aquells que enamores.
Tot això el què fa és recordar-me que no pertanyo en aquest món de tendresa,
perquè la tendresa no se'n compra, perquè la tendresa no està en venda.
Tinc el cor remullat de realitat funesta,
contradiccions d'un Sant Jordi de tempesta.
Cavaller sense honor i sense gesta
contradiccions d'un Sant Jordi de tempesta.
El sol es fa pas per les tenebres, deixant un dia molt més clar,
però, de cop, calamars de fredes vèrtebres
m'emboiregen les parpelles
i em desperten de les meravelles dels joglars.
Veig el meu tot,
com a individu solitari de gran imaginació
però poca eficiència, poca pertorbació.
Pàgines desfetes d'un amor que no es manifesta,
contradiccions d'un Sant Jordi de tempesta.
Grises i nuvoloses clarianes d'un Déu maldestre,
contradiccions d'un Sant Jordi de tempesta.
Guillem Vila Ribas
Comments